Els trastorns mentals en els adolescents

vementales
1 jun 2018
10 Min. de lectura

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en els últims 25 anys, trastorns com la depressió i l’ansietat s’han disparat i han augmentat en la població adolescent. Aquesta és una xifra que coincideix amb diversos estudis, que declaren que els millennials, joves nascuts entre els anys 80 i els primers dels 2000, són la “generació ansiosa”. Quina incidència tenen l’àmbit escolar i les xarxes socials en la vida d’aquests adolescents?

Conjunt d'adolecents / Sandra Mancilla

La Paula té 16 anys. Fa 5 mesos que està amb tractament psicològic a causa dels atacs d’ansietat que va patir a l’escola. Els caps de setmana ja no sortia amb les seves amigues a berenar com acostumava a fer. Va deixar de fer natació i a l’institut no tenia motivacions. La seva autoestima estava baixa i el seu malestar emocional es va veure molt afectat. Com la Paula, entorn del 15% d’adolescents a Espanya pateixen un problema de salut mental.

Javier Urra, psicòleg i psicoterapeuta, xifra en un 20% els nens i adolescents que arriben a presentar algun tipus de trastorn psicopatològic i un 68% d’adolescents amb depressió que no rep tractament. Són dades que comparteix l’entitat Salut Mental Espanya. L’informe que va realitzar l’any passat (Informe sobre el estado de los derechos humanos de las personas con trastornos mentales en España: 2017) estima que la prevalença de problemes de salut mental en la població infantil i adolescent a Espanya està entre un 10% i un 20%, percentatges que han augmentat en els darrers anys. També destaca que més de la meitat dels trastorns mentals comencen abans dels 18 anys.

Aquest increment és provocat, en part, per problemes econòmics de les famílies. Així ho constata l’estudi Adolescents amb trastorns de comportament, com podem detectar-los? Què cal fer?, de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, presentat l’any 2016. L’informe es va elaborar a partir de dades recollides en una enquesta realitzada entre 1.300 pares i mares, professors, pediatres i professionals de la salut mental de l’Estat. A més, aquests darrers destaquen la gran influència de l’entorn en la salut: la disminució dels recursos del sistema educatiu i sanitari ha provocat la manifestació de problemes de comportament que potser abans es podien contenir.

Però no només es deuen a aquests factors, ja que tal com explica Hernán Sampietro, psicòleg social i coordinador i fundador de l’associació ActivaMent, “les condicions socials i d’existència també es correlacionen amb els problemes de salut mental”.

L’ADOLESCÈNCIA: UNA ÈPOCA DE CANVIS

En l’etapa adolescent és fàcil que puguin aparèixer trastorns mentals. Això es deu al fet que es passa per un període replet de canvis en l’àmbit relacional, d’identitat i afectiu. La interferència d’aquestes variables en la vida de l’adolescent i la seva manera de gestionar-les poden conduir a patir problemes de salut mental. Els TCA, els trastorns de conducta o psicòtics, l’ansietat i la depressió, en són alguns exemples.

Segons la Comunitat Terapèutica del Maresme -dedicada a oferir serveis de la salut mental-, resulten importants els esdeveniments que s’experimenten en la primera infància i en l’adolescència mateixa, ja que són dos moments evolutius en què la persona es desenvolupa psíquicament. Les alteracions que poden sorgir durant aquestes dues etapes poden advertir d’un possible trastorn de la salut mental.

Anissa Ouali, psicòloga experta en adolescents, explica què suposa per a ells fer front a un problema de salut mental durant aquesta etapa de la seva vida. “La dificultat principal està en el fet que no hi ha una percepció de trastorn. És una etapa en què hi ha molts canvis: noves sensacions, emocions, nous reptes, problemes amb el físic, l’autoestima… i el risc és que aquesta situació va a més sense que ningú se n’adoni. Per tant, el fet que no hi hagi unes eines que permetin detectar indicis de la malaltia pot conduir al desenvolupament d’un trastorn”.

La població adolescent depèn molt de la interacció amb el seu entorn, especialment del nucli familiar, tal com afirma l’informe d’Atenció a la salut mental i infantil i adolescent a Catalunya. Però l’adolescent que pateix la malaltia té tot un sistema social que l’envolta i que també es veu afectat per la seva salut mental. “Repercuteix a tot el seu entorn: el professorat, que es veu obligat a gestionar la situació; la família, que acostuma a tenir dubtes sobre com ha d’actuar i què ha de fer; els amics, i el mateix adolescent, que ha de conviure en diversos espais amb aquest problema. D’aquesta manera, s’ha de veure com es poden afavorir tots aquests espais per millorar la convivència de l’adolescent”, afegeix Ouali. És per aquest motiu que la família té un paper molt rellevant en l’enfortiment o la limitació de les capacitats d’adaptació de l’adolescent.

Així doncs, i essent conscients que els adolescents pateixen més trastorns de la salut mental del que es concep a nivell general en la societat, l’esmentada psicòloga ha volgut resoldre alguns dels dubtes que es poden generar sobre aquest tema.

Altrament, cal tenir en compte que els joves tenen actualment dos escenaris socials on es desenvolupen i relacionen dia a dia: l’escola, on es comparteix l’espai físic amb altres nois i noies, i Internet -sobretot les xarxes socials-, on té lloc la vida virtual.

L’ÀMBIT ESCOLAR: UNA ASSIGNATURA PENDENT

Els diferents trastorns que afecten els adolescents són variats i, segons el psicòleg Urra, l’aula és un bon observatori per detectar-los. Això ho explica a la seva guia Primeros auxilios emocionales para niños y adolescentes, en què expressa que la detecció dels diferents trastorns mentals en les classes només es portarà a terme “si es trenca amb el tabú que acompanya a la malaltia mental i es deixa de creure que, darrere la sensació que alguna cosa no funciona, només hi ha un problema de conducta”.

Els prejudicis que arrosseguen els diferents trastorns mentals també es traslladen a l’aula. L’organització Obertament ha recopilat que gairebé el 19% dels adolescents i joves amb un trastorn mental han estat discriminats pel professorat, i el 30% per part dels seus companys. Per fer front a aquesta situació, s’han posat en marxa diferents programes amb l’objectiu de visibilitzar i erradicar els diferents estigmes. La majoria consisteixen a fer xerrades dirigides tant a alumnes com professors i compten amb el testimoni de persones que han estat diagnosticades d’un trastorn mental. Un exemple és #Descubre. No bloquees tu salud mental, un programa de l’organització Salut Mental Espanya que preveu arribar a 10.000 alumnes de tot el país durant l’any 2018.

"Gairebé el 19% dels adolescents i joves amb un trastorn mental han estat discriminats pel professorat, i el 30% per part dels seus companys"

Però a més de la formació, l’acompanyament per part de l’entorn de l’afectat també és un element crucial, ja que els trastorns en un adolescent concerneixen a tot el conjunt. “La companyia és fonamental i només s’aconseguirà si treballen tots plegats”, expressa Ouali. Altres aspectes per garantir un bon seguiment són la implicació de tota la comunitat educativa amb un suport decidit de la direcció del centre; la participació activa de l’alumnat en el desenvolupament del programa; la implicació de les famílies a través de les associacions de mares i pares, i la transversalitat en la gestió de tot aquest procediment. A més a més, la psicòloga apunta que s’hauria d’optar per una individualització cada cop més gran. Això amb l’objectiu de donar autonomia a l’alumne perquè experimenti i de desenvolupar diferents adaptacions metodològiques. “Cadascú té una manera diferent de funcionar i actuar. Per tant, és important realitzar un diagnòstic individual. Tot adolescent és un món diferent i el tractament per a cadascun d’ells dependrà de cada cas determinat”, explica.

Alumnes d'institut a classe / Aldrin Jhay Galvan

LES XARXES SOCIALS: CONNECTATS LES 24 HORES

Quan parlem de salut mental, el problema s'intensifica amb les xarxes socials. Amb l’aparició d’Internet, dues vides paral·leles conviuen actualment: la física i la virtual. Ouali afirma que els adolescents han de lluitar per trobar el seu lloc en la vida virtual que han anat creant i dissenyant, però reconeix que tot “això pot anar agreujant tot el que està vivint qui pateix la malaltia”.

"Els adolescents han de lluitar per trobar el seu lloc en la vida virtual que han anat creant, però això pot anar agreujant tot el que està vivint qui pateix la malaltia"

El principal problema que presenta aquesta vida virtual és que no té fi. Mentre que l'escola té un horari establert (de 8 a 3 h aproximadament), les xarxes no. Per tant, qualsevol esdeveniment que passi en la nostra vida pot arribar a estar present les 24 hores del dia i, si hi ha una sensació de malestar amb algú, aquest contacte no s'acaba.

Però la dificultat no s’acaba aquí, ja que hi ha un punt on es complica més: el gran poder de control per part dels adolescents sobre les xarxes socials. Les persones que haurien de transmetre certa seguretat o protegir-los, com per exemple el sistema familiar, no poden o no saben com fer-ho. Des de l'ajut psicològic, s'intenta treballar amb tot el que comporten les xarxes, però tal com declara Ouali, a vegades els "nanos" acaben guanyant als professionals. El missatge que es vol transmetre -el bon ús de les xarxes socials- arriba, però “ells són més espavilats i porten una mica d'avantatge”.

Per determinar la influència de les xarxes socials en els joves, la RSPH (Royal Society for Public Health) i el Moviment per a la Salut dels Joves (Young Health Movement) han presentat un informe amb el nom #Status Of Mind, examining the positive and negative effects of social media on young people’s health (Estat de la Ment, examinant els efectes positius i negatius dels mitjans socials sobre la salut dels adolescents), en el qual classifiquen els seus efectes en dos: els positius i els negatius.

Adolescent amb el seu dispositiu mòbil / Laura Hernández

Pel que fa als efectes positius, els mitjans socials poden ajudar a la recerca d'informació sobre la salut, servir com a suport emocional a través dels contactes (7 de cada 10 adolescents afirma haver rebut suport durant moments difícils) o com a plataforma eficaç per l'auto expressió.

Però els efectes negatius en són més. Segons l'informe, el 91% dels joves de 16 a 24 anys és usuari de xarxes socials i a prop del 5% n’és addicte. Les taxes d'ansietat i depressió en joves han augmentat un 70% en les últimes dues dècades i l'ús de les xarxes està precisament relacionat amb l'increment d'aquests trastorns. A més, el ciberbullying o l’assetjament cibernètic també és un problema creixent: 7 de cada 10 joves afirmen haver-lo patit. Finalment, pot aparèixer la por a ser ignorat, que està caracteritzada per la necessitat constant d'estar connectat per no perdre's res del que succeeix.

EL SISTEMA CATALÀ D’ATENCIÓ: LA NECESSITAT D’UNA MILLORA

L’any 2016, la Federació de Salut Mental Catalunya i la Fundació Pere Tarrés van publicar l’informe Atenció a la salut mental i infantil i adolescent a Catalunya. Segons les dades d’aquest document, el Govern va aprovar el Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions l’any 2010. Aquest pla té com a objectiu facilitar el desenvolupament de les línies futures en salut mental des d’una perspectiva de col·laboració i coordinació entre els diversos agents responsables de les polítiques.

L’any 2014 es va crear una línia estratègica específica del Pla per a la salut mental infantil i adolescent, la qual busca la «promoció de la integració de les intervencions dels serveis de salut, socials i educatius de la petita infància, de la població en edat escolar i de l’adolescència amb especial risc o vulnerabilitat». La importància de la línia recau en la necessitat de garantir la prevenció dels trastorns mentals, la seva detecció precoç i l’atenció especialitzada des d’una visió integral. Així mateix, s’estan definint criteris comuns en diferents protocols i s’estan desenvolupant xarxes a escala local per actuar conjuntament d’acord amb els objectius assenyalats en el Pla Integral. No obstant això, encara s’està treballant d’una manera molt incipient.

Com bé diu l’informe, la salut mental té incidència en tots els aspectes de la vida i, per tant, resulta rellevant abordar-la des dels diferents sistemes on l’infant i l’adolescent es desenvolupa i hi participa. Així, els principals recursos entorn de la salut mental infantil i adolescent es troben en diferents serveis. Primerament, hi ha l’àmbit sanitari, és a dir, els serveis d’atenció psiquiàtrica, psicològica i terapèutica. També existeix l’àmbit educatiu, a partir del qual s’intenta potenciar la transversalitat i interrelació entre el Departament d’Ensenyament i el de Salut. Finalment, l’àmbit social té una funció preventiva, d’acompanyament i de suport adreçada a menors i famílies en situació de major vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social. Es conforma així una xarxa que impulsa la coordinació com a noves fórmules de treball en l’àmbit de la prevenció i l’abordatge de la salut mental.

El sistema d’actuació a Catalunya, però, encara té debilitats. L’informe detalla que hi ha pocs espais de reflexió i coordinació interprofessional i que, en el dia a dia, la incomunicació entre serveis (sanitaris, escolars i socials) propicia la inseguretat dels usuaris i dels familiars respecte a quina és la millor opció. Tampoc no hi ha coneixement suficient ni compartit del conjunt de recursos ni de la seva distribució territorial, que, a més, no és equitativa. El document també fa palesa de la manca d’eines per abordar la problemàtica en coherència amb el volum de la demanda.

A la província de Barcelona, aquestes són algunes de les associacions de salut mental que ofereixen servei a nens i adolescents:

D’altra banda, hi ha un pes predominant del vessant biomèdic en perjudici de la psicoteràpia: el sistema d’atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya és un model poc psicosocial, que se centra massa en l’atenció ambulatòria i en el tractament clínic de diagnòstics, amb poques accions destinades a la psicoteràpia i a la integració en la comunitat.

Per últim, es constata un poc reconeixement i un suport insuficient a les famílies, que mostren sentiments de soledat i d’impotència davant la desorientació i el poc suport i escolta de les mateixes necessitats.

Totes aquestes dades i informacions reflecteixen que l’adolescència és una etapa vital plena de canvis que influeixen en el desenvolupament de l’ésser humà amb molta més força. Per aquest motiu, la gestió de les emocions en aquests anys és determinant, ja que pot repercutir en l’aparició de problemes de salut mental.

El context familiar i escolar juga un paper fonamental en el desenvolupament d’aquest tipus de trastorns. Així que és important que les persones que envolten a l’adolescent actuïn correctament per detectar i tractar el problema de la millor manera possible. La formació i l’acompanyament són necessaris per ajudar a aquells que pateixen una malaltia mental, però l’experiència en aquesta franja de la població mostra que aconseguir tot això és encara un gran repte.

Tal com apunten alguns experts, l’escola necessita canviar el seu model per convertir-se en una base de confiança per als joves on aquests puguin expressar-se i sentir-se protegits, en comptes de ser un lloc de conflicte. Quant a les xarxes socials, tot i tenir la seva part positiva, encara no s’ha après a fer-les servir amb plena consciència. I encara que hi ha plans de col·laboració entre els serveis sanitari, escolar i social per garantir la prevenció dels trastorns mentals i oferir una atenció especialitzada, calen reformes en el sistema.

Per a més informació:

ALGUNS CONSELLS PER AL TRACTAMENT I LA PREVENCIÓ

Des de Vementales, hem volgut esbrinar quin tipus de tractament poden rebre els adolescents que han estat diagnosticats amb un problema de salut mental. El Dr. Luis Miguel Martin, psiquiatre de l'Institut de Neuropsiquiatria de l'Hospital del Mar, ens explica el següent:

La prevenció és un element clau en la salut mental dels joves. Per tant, conèixer quins aspectes s’han de tenir en compte quan es parla de trastorns mentals en els adolescents resulta una tasca fonamental. A continuació, us deixem amb alguns dels més importants: